Adolescents atrapats en la cocaïna
El consum s'inicia a edats cada vegada més primerenques de la mà de l'alcohol o de l'haixix.
Els camins clandestins de la cocaïna passen per Espanya i, encara que la major part del tràfic il·legal té com a destí altres països europeus, una part important de la mercaderia es descarrega en la Península. La cocaïna desborda ja les rutes de la festa i s'ha convertit en una droga quasi tan fàcil d'aconseguir com l'haixix. Fins al punt que ha superat l'heroïna en la demanda de tractaments de desintoxicació. Diferents estudis mostren que el seu consum creix de forma alarmant entre els jóvens de 14 a 18 anys i que l'edat d'inici és cada vegada més primerenca. Els especialistes advertixen que com més prompte s'inicia l'addicció, pitjor és el pronòstic.
Cada vegada són més i cada vegada més jóvens. Fins fa poc la cocaïna es considerava una droga d'executius i artistes però ara és una droga interclassista, de consum habitual en determinats llocs d'oci i una de les amenaces més destructives que aguaiten als adolescents.
"Vaig començar amb borratxeres de cap de setmana i de seguida vaig passar a les pastilles. Vaig prendre les primeres quan tenia 16 anys i em van agradar perquè amb elles tenies la diversió assegurada. Després ja tot va ser molt ràpid. En qüestió de setmanes ja prenia de tot, èxtasi líquid trippies i, al final, cocaïna. Ací em vaig quedar penjat". Dami és un jove alt, de cutis moreno, veu melosa i aspecte cuidadosament descuidat. Només certa pèrdua en la mirada delata l'extrema fragilitat en què es troba. Tenia un ofici que li agradava, perruquer, i aspiracions d'artista, però la droga va engolir en poc de temps totes les promeses de futur. "Només pensava en el cap de setmana", recorda. "Em posava de tot i vaig tindre un muntó de comes. L'última vegada que em van ingressar va sonar el mòbil. La policia ho va agafar i va resultar que era ma mare. Així es va assabentar".
La història de Dami no és molt diferent de la dels altres jóvens amb què compartix teràpia en el centre que el Projecte Home té en Mongat (Barcelona). Diferents biografies per a un mateix itinerari que comença a vegades en la porta del col·legi, quasi sempre de la mà de l'alcohol, i continua en les festes de cap de setmana, en discoteques i locals on les pastilles i la cocaïna són quasi tan accessibles com els cubates.
"En realitat, quasi no cal anar a buscar-la. Et ve. Et l'oferixen. I tampoc és tan cara: 30 euros mitjà gram", diu Jordi. Ell va començar a prendre fa dos anys, quan tenia 15. "al principi amb mig gram em feia fins a huit ratlles. Però al final necessitava molt més. La cosa era aguantar dos o tres dies de marxa sense dormir".
El problema es veia vindre però l'alarma va botar en 2002: "Cada vegada venien al centre més addictes a la cocaïna i cada vegada eren més jóvens. Fins que observem, amb una certa sorpresa, que la cocaïna sobrepassava l'heroïna com a motiu de petició de tractament", recorda Albert Sabatés, director del Projecte Home a Catalunya. Però no era només un transvasament de xifres. Suposava també un canvi de perfil. "L'addicte a l'heroïna sol arribar al centre de desintoxicació picat, amb el cos envellit i l'ànima magolada, conscient que la droga li està destruint físicament i mentalment. Ningú ha d'explicar-li res, ell sap molt bé quin és el seu problema. A l'addicte a la cocaïna, en canvi, cal convéncer-li que té un problema".
"Hi ha un patró que es repetix ben sovint: comencen a consumir alcohol i haixix en el col·legi o l'institut, i després passen a les pastilles i a la cocaïna. Fan itineraris diferents, però allò més habitual és el policonsumo", explica Lluísa Pérez, directora del programa de jóvens.
En 2003 el Pla Nacional de Drogues va certificar que la cocaïna superava l'heroïna en la demanda de tractaments. Les xifres són ben conegudes: en a penes deu anys el consum de cocaïna s'ha multiplicat per quatre. Espanya ha passat a ser el país de major consum de cocaïna de la Unió Europea i li disputa el primer lloc mundial a Estats Units. L'alarmant és que el major increment es produïx entre els adolescents: el 7,2% dels jóvens d'entre 14 i 18 anys declara haver consumit cocaïna en l'últim any, i els ingressos hospitalaris han passat del 26% de totes les urgències per drogues al 49%.
La cocaïna és, després del cannabis, la segona droga més consumida a Espanya. Després estem parlant d'un fenomen silent, que creix com una marea blanca i les pitjors conseqüències a penes de la qual comencen a emergir. "És una addicció molt danyosa, que Roman oculta perquè durant un temps permet portar una vida normal", explica Laura Mitrani, metge del Centre d'Assistència de Toxicomania Fundació Teresa Ferrer, que pertany a la xarxa pública d'assistència mental de Girona i la Costa Brava. "Estem veient a molts adolescents, però també a jóvens que guanyen diners en el turisme i la construcció. El problema és que tenim molt pocs mitjans. La nostra llista d'espera és de tres mesos".
L'Institut Genus realitza cada any un treball de camp per a l'observatori català sobre drogues l'objectiu del qual és disposar d'un "sistema d'alerta ràpida" sobre els patrons de consum. L'informe de 2004 indica que el consum de cocaïna continua augmentant i ho fa en totes les capes socials. El Itinerari Mitjana d'una nit de festa comprén 12 hores de Marxa, sis locals visitats i 76 euros de gasto. El consum de drogues en general es fa cada vegada més obert i tendix a eixir del circuit de la festa nocturna: per primera vegada s'ha observat en terrasses i bars. Els consumidors són cada vegada més jóvens i cada vegada hi ha més xiques.
L'adolescència és una diana perfecta. És l'edat en què la inestabilitat emocional és més intensa i major l'ànsia de traspassar fronteres. Molts pares no es donen compte que els seus fills són addictes perquè confonen els símptomes amb els propis de l'adolescència. Jordi era un xic rebel. Però amb la cocaïna es va tornar més agressiu, descarat, estava sempre insatisfet, i podia passar de l'eufòria a una explosió d'ira en qüestió de segons. "Quan comences a prendre, et pareix que controles, però després perds el control. Tot tot et dóna igual, no valores les coses, panses de la família i l'única cosa que t'importa és aconseguir diners per al cap de setmana". En qüestió de mesos li van expulsar de l'equip en què jugava i també del col·legi, per la via d'eximir-li d'assistir a classe. Tenia una nóvia que va intentar que ho deixara, però ell ja estava molt enganxat. "Quan ella em va abandonar vaig tocar el fons. Vaig començar a prendre cada dia, fins que els meus pares ho van descobrir".
També Bea era una adolescent difícil. Va tindre les seues primeres borratxeres als catorze anys, en el col·legi: "Fumàvem porros i compràvem alcohol. Després, quan comencem a eixir els fins de setmanes, tot es va disparar. Als 16 vaig provar l'èxtasi líquid, el Speed I la cocaïna. La prenia en els lavabos. Tenia un problema amb el menjar i em van ingressar diverses vegades en el Clínic per comportaments agressius", recorda. Als dí-huit ja consumia cada dia I els diners? "Si eres una xica és més fàcil aconseguir-la", diu, lacònicament. Va tindre diversos nóvios que li proporcionaven la droga, i si no tenia nóvio, robava. "No t'agrada el que fe es, però ho fas", diu.
Ara crega que està en condicions de deixar arrere eixe món. "al principi venia a la teràpia pels meus pares, però ara venge per mi", diu. Com Bea, la majoria dels cocaïnòmans que acudixen al centre del Projecte Home han anat de l'orella. Normalment portats pels pares, però també per mandat judicial o davall un ultimàtum de la parella. A les set de la vesprada, els veïns del centre es poblen de parelles de mitjana edat. El perfil d'acompanyants també ha canviat: la majoria dels cotxes aparcats són de gamma mitjana i mitja alta.
"Estos xics necessiten pautes educatives i un ambient estable que puguen compaginar amb el col·legi. Intentem mantindre la part de la vida que tenen més normalitzada, fomentar la convivència i la responsabilitat. També treballem amb els pares per a reforçar el seu paper de suport i perquè recuperen l'autoritat", explica la terapeuta Miriam Fernández.
Lili té 16 anys i reconeix que ha sigut una filla molt difícil. D'una bellesa explosiva i una gran vitalitat, el seu problema és que sempre s'ha sentit més major del que és i s'ha engolit la vida sense mastegar-la. Als dotze anys ja va començar a consumir drogues. "Hi ha una edat en què tot depén de les companyies", diu. Es portava fatal amb els seus pares i no estudiava. "Ningú em suportava. Estava súper amargada i reaccionava sempre agressivament. Tot el dia estava fumant porros, ja no sabia estar sense fumar. O porros, o futbolins. Eixa era la vida que portava amb la colla. Tampoc teníem molts temes de conversació, així que fumàvem".
Lili acaba de donar una de les claus del problema. "És sorprenent la pobresa de recursos de molts d'estos xics", diu Laura Mitrani. "Fracàs escolar, moltes hores de televisió i molta videoconsola. Este és l'horitzó vital de molts jóvens que cauen en les drogues". Miriam Fernández també ho ha observat en els seus pacients. "Per a molts, la droga és el substitut fàcil d'una vida sense horitzó, molt centrada en la immediatesa, fruit en part d'una cultura consumista, compulsiva i poc disposada a la frustració". Albert Sabatés està convençut que la prevenció del fracàs escolar és també una forma de previndre la drogoaddicció.
"He robat molt. Joies, diners, de tot. A vegades agafava un tornavís i m'anava a robar cascos de moto per a vendre'ls", relata Lili. Fins que un dia es va trobar de nóvia d'un home prou major, un camell que li proporcionava la droga. Degué tocar el fons perquè va decidir donar-li l'esquena a eixe món i ho va fer amb la mateixa determinació amb què va entrar. Ara té molt clar on està l'eixida: "Vaig començar el tractament el 16 de juliol de l'any passat i el 4 d'agost vaig dir que mai més m'anava a posar. Des de llavors estic neta". Ha començat a estudiar comerç i vol enviar un missatge als lectors que pogueren identificar-se amb la seua història: "Cal dir mai més. I buscar punts de suport en la gent que et vol". Jordi té un altre missatge: "ni una vegada. El millor és no començar".
Milagros Pérez Oliva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada