1. Doneu-li tot quant desitge:
així creixerà convençut que el món sencer li deu tot.
2. Rieu-li totes les seues grolleries, ximpleries i eixides de to:
així creixerà convençut que és molt graciós i no entendrà quan en el col·legi li criden l'atenció pels mateixos fets.
3. No li doneu cap formació humana:
ja l'escollirà ell quan siga major!
4. Mai li digueu que el que fa està malament:
podria adquirir complexos de culpabilitat i viure frustrat; primer creurà que li tenen mania i més tard es convencerà que la culpa és de la societat.
5. Arreplegueu tot el que vaja deixant tirat :
així creixerà pensant que tothom està al seu servei; la seua mare la primera.
6. Deixeu-li veure i llegir tot:
netegeu amb detergent, que desinfecta, la vaixella en la qual menja, però deixeu que el seu esperit es recree amb qualsevol porqueria. Prompte deixarà de tenir criteri recte.
7. Pare i mare discutiu davant d'ell:
així s'anirà acostumant, i quan la família estiga ja destrossada ho trobarà d'allò més normal, no es donarà ni compte.
8. Doneu-li tots els diners que vulga:
així creixerà pensant que per a disposar de diners no fa falta treballar, n'hi ha prou amb demanar.
9. Que tots els seus desitjos estiguen satisfets a l'instant:
menjar, beure, divertir-se,…d'una altra manera podria acabar sent un frustrat!
10. Doneu-li sempre la raó:
són els professors, la gent, les lleis… qui la tenen presa amb ell.
"I quan el seu fill siga ja un delinqüent, proclameu que mai vau poder fer res per ell".
Educar no és jugar, ni entretenir (para açò prou un pallasso). Educar és adquirir destreses, acumular coneixements, despertar inquietuds actives i aprendre formes de convivència que eviten el capritx del mal criat.
Quan un xiquet comet un acte d'indisciplina en el col·legi, on no coneix a fons al professor, és que en la seua casa està fart de fer el mateix però allí li somriuen.
La realitat és que la cultura dels alumnes ha baixat fins a nivells alarmants. Són poc treballadors, tenen més informació, però menys formació; són més incults, la qual cosa inevitablement els fa més *inmaduros. Si els alumnes són més apàtics que mai és a causa d'una educació equivocada. Molts pares argumenten que els fills ho tenen tot i per això no valoren l'esforç que costen totes les coses que valen la pena. Encara que la paraula NO encara no ha desaparegut del vocabulari.
En educació el que més costa no és posar límits sinó mantenir-los amb convenciment. No hem de tenir por a educar.
així creixerà convençut que el món sencer li deu tot.
2. Rieu-li totes les seues grolleries, ximpleries i eixides de to:
així creixerà convençut que és molt graciós i no entendrà quan en el col·legi li criden l'atenció pels mateixos fets.
3. No li doneu cap formació humana:
ja l'escollirà ell quan siga major!
4. Mai li digueu que el que fa està malament:
podria adquirir complexos de culpabilitat i viure frustrat; primer creurà que li tenen mania i més tard es convencerà que la culpa és de la societat.
5. Arreplegueu tot el que vaja deixant tirat :
així creixerà pensant que tothom està al seu servei; la seua mare la primera.
6. Deixeu-li veure i llegir tot:
netegeu amb detergent, que desinfecta, la vaixella en la qual menja, però deixeu que el seu esperit es recree amb qualsevol porqueria. Prompte deixarà de tenir criteri recte.
7. Pare i mare discutiu davant d'ell:
així s'anirà acostumant, i quan la família estiga ja destrossada ho trobarà d'allò més normal, no es donarà ni compte.
8. Doneu-li tots els diners que vulga:
així creixerà pensant que per a disposar de diners no fa falta treballar, n'hi ha prou amb demanar.
9. Que tots els seus desitjos estiguen satisfets a l'instant:
menjar, beure, divertir-se,…d'una altra manera podria acabar sent un frustrat!
10. Doneu-li sempre la raó:
són els professors, la gent, les lleis… qui la tenen presa amb ell.
"I quan el seu fill siga ja un delinqüent, proclameu que mai vau poder fer res per ell".
Educar no és jugar, ni entretenir (para açò prou un pallasso). Educar és adquirir destreses, acumular coneixements, despertar inquietuds actives i aprendre formes de convivència que eviten el capritx del mal criat.
Quan un xiquet comet un acte d'indisciplina en el col·legi, on no coneix a fons al professor, és que en la seua casa està fart de fer el mateix però allí li somriuen.
La realitat és que la cultura dels alumnes ha baixat fins a nivells alarmants. Són poc treballadors, tenen més informació, però menys formació; són més incults, la qual cosa inevitablement els fa més *inmaduros. Si els alumnes són més apàtics que mai és a causa d'una educació equivocada. Molts pares argumenten que els fills ho tenen tot i per això no valoren l'esforç que costen totes les coses que valen la pena. Encara que la paraula NO encara no ha desaparegut del vocabulari.
En educació el que més costa no és posar límits sinó mantenir-los amb convenciment. No hem de tenir por a educar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada