Consells d'un adolescent als seus pares

1.      Tracta'm amb la mateixa cordialitat amb què tractes als teus amics. Que siguem família no vol dir que no puguem ser amics també.

2.      No em dónes sempre ordres. Si em demanares la coses en comptes d'ordenar-me-les, jo les faria abans i de bona gana.

3.      No canvies d'opinió tan sovint sobre el que he de fer. Mantingues la teua decisió.

4.      No em dónes tot el que et demane. A voltes demane per a saber fins a on pots arribar.

5.      Compleix les promeses, tant si són bones com si són dolentes. Si em promets un permís, dóna-m'ho. Però si és un càstig, també.

6.      No em compares amb ningú, especialment amb les meues germanes o germans. Si m'enalteixes, l'altre va a patir, i si em consideres menys, qui pateix sóc jo. Parla'm tot sol en positiu o en negatiu segons com pertocarà.

7.      No em corregisques en públic. No és necessari que tothom s'assabente.

8.      Procura no cridar-me. Et respecte menys quan ho fas.

9.      Deixa'm valer-me per mi. Si tu ho fas tot, mai aprendré. Fes-me veure que em vaig equivocar sense humiliar-me massa.

10.  No mentisques davant de mi. Tampoc demanes que jo esmenta per tu, per a traure't d'una dificultat.

11.  Quan faça alguna cosa dolent no m'exigisques, una altra cosa és procurar-ho, que t'explique per què ho vaig fer. A voltes, ni jo mateix ho sé. Mes ben ajuda'm al fet que em plantege la responsabilitat del fet.

12.  Quan estigues equivocat en alguna cosa, admet-ho i creixerà la meua estima per tu, i jo aprendré a admetre les meues equivocacions.

13.  No em demanes que faça una cosa que tu no feixos. Aprendré i faré, d'ordinari, la qual cosa tu faces, encara que no ho digues, ni m'ho demanes.

14.  Quan tracte d'explicar-te un problema no em digues: “ara no tinc temps per a les teues ximpleries” o “açò no té importància”. Tracta de comprendre'm i ajudar-me.

15.  Vulgues-me i dis-m'ho. M'agrada sentir-t'ho dir, encara que tu no ho cregues necessari o jo no t'ho valore. M'agrada molt. I em serveix per a millora i per a voler més.

Manuel Álvarez Romero

Director del Centre Mèdic *Psicosomático de Sevilla i de la  Unitat de Medicina Psicosomática de la Clínica Sàlvia de Madrid