"Vaig començar amb borratxeres de cap de setmana i de seguida vaig passar a les pastilles. Vaig prendre les primeres quan tenia 16 anys i em van agradar perquè amb elles tenies la diversió assegurada. Després ja tot va ser molt ràpid. En qüestió de setmanes ja prenia de tot, èxtasi líquid trippies i, al final, cocaïna. Ací em vaig quedar penjat". Dami és un jove alt, de cutis moreno, veu melosa i aspecte cuidadosament descuidat. Només certa pèrdua en la mirada delata l'extrema fragilitat en què es troba. Tenia un ofici que li agradava, perruquer, i aspiracions d'artista, però la droga va engolir en poc de temps totes les promeses de futur. "Només pensava en el cap de setmana", recorda. "Em posava de tot i vaig tindre un muntó de comes. L'última vegada que em van ingressar va sonar el mòbil. La policia ho va agafar i va resultar que era ma mare. Així es va assabentar".
La història de Dami no és molt diferent de la dels altres jóvens amb què compartix teràpia en el centre que el Projecte Home té en Mongat (Barcelona). Diferents biografies per a un mateix itinerari que comença a vegades en la porta del col·legi, quasi sempre de la mà de l'alcohol, i continua en les festes de cap de setmana, en discoteques i locals on les pastilles i la cocaïna són quasi tan accessibles com els cubates.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada